10.8.07

El manuscrit càtar

EL MANUSCRIT CÀTAR
Marina Martori

Ed. La Galera
Any de publicació: 2006
Núm de pàgines: 170

SINOPSIS: La Max, arqueòloga italiana que treballa Barcelona, rep un fax inquietant: han trobat el manuscrit de Guillem de Foix, el darrer prefecte càtar. Per als historiadors és un descobriment excepcional, però la Max sospita que en el manuscrit hi pot haver alguna cosa més...
L'aparició d'un misteriós lord i l'aparició més inquietant de la mort al voltant de la Max, faran que la recerca sigui molt més perillosa del que s'hauria imaginat mai.

HISTÒRIA DEL LLIBRE: Tot va començar per culpa dels minairons. Son una mena de follets toca-nasos que viuen a les valls d'Àneu i que diuen que persegueixen als escriptors perquè escriguin, sigui com sigui. Ells t'ajuden o, si els despertes i no en fas res, poden arribar a matar-te. El minairons em van començar a perseguir el primer cop que vaig possar els peus a la meravellosa Occitània. Els càtars m'interessaven des que vaig saber fa anys que havien estat a Llinars, poble on visc. I allà, enmig d'un castell càtar a Occitània, fa be bé 6 anys, em van venir els minairons a menjar-me l'orella i a dir-me que havia d'escriure un llibre sobre càtars. Amb el temps, més viatges (un a Sícilia, imprescindible) i moltes hores, vaig anar perfilant la història de la Max... fins que, amb un ajut final dels minairons, vaig poder acabar la història i que veiés la llum. És la meva primera novel.la que ha sortit també en castellà. I per fi, al escriure-la, em deslliuro de la meva obsessió pels càtars! (i també, dels minairons!).

LA FRASE QUE OBRE EL LLIBRE: “- Déu? Està bé... et donaré informació de primera mà sobre Déu. A Déu li agrada observar. És un bromista. Pensa-ho: dota als homes d’instints. Us dóna aquesta extraordinària virtut... i què fa aleshores? Els utilitza per passar-ho bé. Per riure’s de vosaltres veient com us salteu les regles. Ell disposa les regles i el taulell de joc... i és un autèntic trampós! “Mira... però no toquis...” “Toca, però no provis...” “Prova... però no assaboreixis!”
I mentre us porta com titelles d’un costat a l’altre... saps que fa Ell?
Es descollona! Es mor de riure! És un pallasso! És un sàdic!
I vosaltres adoreu això? Mai!
- Millor regnar a l’infern que servir al cel, veritat?
- I per què no?”
Satanàs i l’advocat a “Pactar amb el diable”
The devil’s advocate de Taylor Hackford

LA MEVA FRASE PREFERIDA DEL LLIBRE: La última! I no la penso posar!

M'AGRADA PER: Buf... per tot! Pels càtars, per occitània, per la història trepidant, perquè és una senyora novel.la, per l'edició, perquè està en castellà... PER TOT!

SI EL VOLS... aquí!