10.8.07

Silencis


SILENCIS
Marina Martori
Josep Villagrasa

Ed. La Busca
Any de publicació: 2004

Núm de pàgines: 112
SINOPSIS: Una actriu madura que ha d'enfrontar-se a la mort. Un periodista en el pitjor moment de la seva vida. La imatge de l'èxit. El reflex del fracàs. Les màscares que otorga la fama. Les ànsies de poder. Una nit. Una sola nit per dir-s'ho tot. Per despullar-se. Una sola nit per compartir tots els "silencis".
HISTÒRIA DEL LLIBRE: Una novel.la a mitges! I no amb qualsevol! Una novel.la a mitges amb el Josep! El meu Josep! La idea és meva però eren dos personatges molt forts i no sabia com enfocar-los els 2 jo... així que... vaig proposar-li, tot dinant, si s'atrevia amb el paper d'ell. I es va atrevir. El resultat: una novel.la sobre l'èxit força poètica i una amistat consolidada. Tota la creació de la novel.la està lligada en certa manera al surrealisme més pur... i prova d'això és que la novel.la va acabar guanyant un petit premi, sent publicada per una editorial gairebé fantasma i donant-nos una nit surrealista d'entrega de premis al meu pur estil de les pel.lícules del Lynch. Estimo al Josep i estimo Silencis, perquè també amb silencis es fan les amistats.
LA FRASE QUE OBRE EL LLIBRE: No hi ha frase! Ni frase ni dedicatòria ni biografia ni res de res. L'edició és molt pobre.
La frase hauria d'haver estat: "Es mejor ser rey de tu silencio que esclavo de tus palabras.", per exemple. I és de Shakespeare!
I la meva dedicatòria hagués estat: Pel meu pare, perquè algun dia ho digui.
LA MEVA FRASE PREFERIDA DEL LLIBRE: "T'agraeixo aquella farsa i aquelles paraules i per això he decidit que vull que rebis aquesta carta"
M'AGRADA PER: Pel Josep
SI EL VOLS... aquí!